perdut en la meva propia xarxa neural

...
Estic perdut en mi mateix... no m'entenc ni ho pretenc ni ho puc pretendre...
perdut enmig de l'estress de l'ultim exámen, l'imposibilitat fisico-espacial d'aprobar-lo. Perdut davant de propostes descaballades que em podrien tirar enlaire els meves encara més descaballades previsions de futur.. Perdut davant l'incapacitat de dominar el meu cos i la meva ment... perdut observant com la vida transcurreix davat meu i tot alló que em pensava que era jo en pren part.. tot menys jo... perdut enmig de la meva xarxa neuronal buscant racó sense gaires connexions sináptiques on poder reposar trankil.. un neurtransmissor que em deixi en estat letargic almenys durant l'hivern... peró la cinquena neurona a la dreta pampalleja lila i l¡'hipotalam em llança un aminoacid recodantme que la posposicó no soluciona el problema...
grgrg.. a la merda aminoacid, a la merda hipotàlem.... jo em quedo amb el meu neurotransmissió sedant... a un raconet prefrontal a la banda dreta.. on s'esta molt calentet i on ningú no m'emprenya... només l'eco de les neurones... peró no.. o sóc elles...
perdut esperant que ningú em trovi...