19 dies d'Octubre

19 DIES D'OCTUBRE

Llibres:

- Nemesis, Agatha Christie
- Alicia al país de les Marevelles, Lewis Carrol
- Alicia a través del espejo. Lewis Carrol
- Muerte en el Nilo, Agatha Christie. WIP (work in progress)

Cine:
- 2046, Wong Kar Wai.

Exámens:
- 3, aprobats amb un 8.

Cruasants (així escrit perqué som de poble!) de xocolata: 14
Cops que he esperracat un paper a mig dibuixar: 12
Dinar fora de casa: 8
Hores extres: 5
Reunions cau:4
pantalons nous: 2
he pensat que la vida em canviaria a partir d'aquest moment: 2
ferides a la cama esquerre: 2
afeitat: 2
visites a l'ambulatori: 1
Restaurants: 1
Gelats menjats:0

IIIII

Bé.. aixó és un resum del que m'ha pasat aquests quinze dies.. una vida no molt moguda.. mirant l'estadística es dria que sóc una mica freak.. bastant...j,eje,je

Ah1 em deixava lo més trascendental! en aquests quinze dies he començat plorar com els japos! (i no he plorat de rabia, ni de dolor, ni de tristesa, ni d'amor...no,no.. és que sóc sensible al fred del matí i a la son de la nit....)...
No com tota la vida, allargant l'agonia de la llagrima que surt de la part més interior de l'ull i baixa melodrámatica relliscant lentament per a la galta fins que es fon amb el llavi... no no... Ara al nen plora com els japos... la llagrima s'acumula a l'ull i cau gotejant literalment des del mig de l'ull... donant una imatge més agresiva, punxant....

diuen que els japos ploren així perqué tenen el llacrimal més petit... llavors? el meu llacrimal ha mutat amb les últimes plujes? s'ha encongit com la meva preciosa samarreta verda a la secadora de ma mare?...

PD: si treballar fa escriure aixó demostra que no es bo per a la salut

(si trabajar fuera algo bueno solo lo harían los ricos)