voyeur

Jet Lag...

No, no he cambiat de país... peró de vegades un es barreja amb gent que no treballa.. o que es demana la baixa permanentment.. Amb gent que viu la nit i per els que el matí no és res més que un lleuger record del passat..

I de vegades m'hi barrejo i m'oblido que m'agrada el matí.. que m'agrada sentir el sol matinal a la cara i desapareixer observant el moment mágic en qué el primer raig de sol trenca la foscor... és un dels meus petits moments mágics... quan les faroles s'apaguen i un vel d'humitat ho cobreix tot...

Noto que a plogut i no sento ni vull sentir la olor a moll que normalment m'extesia... estic massa ocupat en mantenir els ulls oberts.. . primer al metro, llavors al tren... i ara a la feina... precisament avui que tinc a la jefa aqui...uix.. no em puc permetre el luxe d'acabar, com ahir, amb el teclat marcat a la cara.... Peró no hi ha res a fer... estic arrossegant la nit d'ahir a sobre les parpelles; i l'he intentat convencer de mil maneres de qué baixi peró ni una segona residencia a la costa ha fet efecte...

potser només és el record... el record d'aquesta nit que no vull deixar anar i que en forma de son m'acaricia el cos com me l'acariciaves aquesta nit