somnis...

Avui m'he despertat, després de fer ressonar el despertador cada 9 minuts durant 2 hores, i m'he sentit estrany.. no m'he despertat content per haver passat la nit més llarga de l'any pensant que a partir d'ara els dies s'allarguen ni donant la benvinguda a l'hivern, com cada any en aquestes dates... no.

Potser és el fet d'haver-me despertat amb 13 intervals de 9 minuts... peró el fet és que he recordat molts, moltíssims somnis. Desde l'experiment del doctor Matsuya, als escalfadors taronjes; del radiador vermell als 5 nois, passant per un Battle Royal psicosomátic.... Buff...

I encara els porto a sobre, al matí els notava més... m'impedien mouren amb rapidesa i agilitat, m'obstaculitzaven els moviments.. em feien ensopagar a les escales i em tancaven els ulls... i és que fan el que poden per a fer-me adormir o estimbarme i axí (en un pur,i comprensible, instint de supervivéncia) poder traspassar la barrera del subconcient (les clausules de la primera opció em semblen més interessants sempre que incloguin paga doble al Nadal i vacances pagades).. .peró aguantaré! per el bé de la humanitat! no faré la migdiada! no penso rebentar-me el cap al final de les escales! no cal que insistiu! imagineu-vos el doctor Matsuya demostrant a mitja humanitat que la causa de la infelicitat és la incapacitat per veure el 4rt color pimari, els escalfadors taronjes carnívors devorant turmells inocents per els carrers foscos i humits del barri gótic i els 5 nois morts inexplicablament al meu llit. No, no faré la migdiada

tant m'envoliquen els somnis que la inspiració s'ha convertit en un record borrós indistingible de l'atmosfera circumdant.

I és que avui és l'ultim dia que estic sol a la feina.. els jefes están a la vuelta de la esquina... i haig de fer tot el que no he fet aquest mes... i m'hi vull posar peró voldria 9 minuts més... mm.. per a poder tancar els ulls i jugar a Battle Royal amb el radiador vermell en aquest 1er dia dia d'hivern.