Diumenge nul

Seguint l'estil de una publicació per més i intentant actualitzarla més sovint (per intentar que no quedi que és gratis)..


Per mutuo acord i per previa experiencia els diumenges en parella s’han converitt en el dia melodramàtic… ajornant cualsevol drama fins a l’ultim de la setmana i aprofitant el mal humor que aporta pernsar que l’endemà comença la feina per a catartitzar (existeix com a paraula?) amb l’altre ( o millor dit sobre l’altre…)

El cas es que el passat diumenge no hi havia res per a reclamar, queixar-se ni egixir.. podriem dir que es tractava de un dia feliç.. depres de 8 hores de yoga arribo casa i el desperto.. i decidim anar a una festa camp (de mal gust)

Pero oh! No tot podia ser tant bonic.. sniff… la festa era una ruina… travolos barbuts vestits amb malles de cos complert de 4 talles massa petites, amb mascares de boxa mexicà i amb patins, braman davant del micriofon (en aquests moments em doncs compte de lo que el playback ha fet per a la humanitat.) Entre els aspectadors mocadors de seda, un examanant mexicà perdut entre el public, ulleres de pasta, tirants i camises de cuadres, perruques de 60 centims, bigotis ben ratallats, calor, suor i soroll, molt soroll, molt molt soroll..

(PD: foto no es correspon a la festa, pero es per a qué us en feu una idea)

Agobiats decidim marxar i anar a buscar un lloc trankil. Trobem japones amb bona pinta i barat.. (mm. estrany!)Llastima que el menjar no fos a l’altura de la decoració, una extranya barreja de zen i barroc.. El pitjor de tot el silenci i la lentitut.. molt silenci i molta lentitut... molt molt molt molt silenci i molta molta molta molta lentitut... sort uqe despres varem sortir a cridar al carrer... uix...

Els extrems no son bons i menys viure-‘l-‘s (davant del dubte ortografic millor pecar per a més) així de cop en poc temps…
I fins aqui el meu diumenge catastrófic sembla que un cop que decidim no se melodramátics l’univers conspira per a redraçar-nos a la cotidianitat.. osti tu… quan el trovi li canvio el planol..

Per aqui.. tot torna a la normalitat.. dos nens de 13 anys es barallen amb cuters a Sant cugat. Començen a desfilar els primers papanoels. Perdo 20 minuts per esquivar els revisors de tren. No aconsegueio passar de la 6 pàgina d’un llibre de Virgina Woolf.. En aglún lloc algú s’està tallant les ungles del peu.